archive-org.com » ORG » B » BLOGMUSEUCIENCIES.ORG

Total: 359

Choose link from "Titles, links and description words view":

Or switch to "Titles and links view".
  • Chagual | Museu de Ciències Naturals
    en rosetes basals erectes de color verd fosc pel feix i més clares pel revers Posseeix fortes espines marginals girades cap a la part basal de les fulles Del centre de la roseta neix la tija floral que pot assolir 5 m La inflorescència és una espiga formada per nombroses flors de color groc verdós Les flors de 5 a 7 cm de llarg poden ser fèrtils o estèrils El fruit és sec amb tres valves que s obren i que donen sortida a nombroses llavors alades Curiositats Les seves fulles tendres es consumeixen com a amanides Les tijes florals seques s utilitzen per a la construcció de vivendes lleugeres com a revestiment interior de sostres i parets Amb les seves fibres poden fabricar se cordes Els pescadors utilitzaven les tijes seques com a flotadors per a les xarxes els quals es coneixen com a cardons Cultiu al Jardí Botànic El seu cultiu no presenta cap problema Els primers anys és de creixement lent Prefereix l exposició solar directa terrenys ben drenats i regs ocasionals Òptima per ubicar en terrenys inclinats i buits de la zona de Xile Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem de nous artícles Darreres entrades Les caixes entomològiques es mouen Abellaïta la 1a espècie mineral descrita a Catalunya MuseumWeek 2016 GAIA La Gran Mare Manuel Masoliver i Pons 25

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2013/05/chagual/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • L’admiratori, un espai per contemplar, reflexionar i relaxar-se | Museu de Ciències Naturals
    planta reconeix Manrique Manrique assegura que ha escollit les plantes sense seguir cap criteri científic només busco mostrar certes formes com la transparència de les fulles o les diverses formes de germinació En realitat un gerani pot ser una planta molt senzilla però si l observem de forma detinguda durant uns minuts ens revela una gran quantitat de petits detalls El Jardí Botànic de Barcelona ha cedit una part de les plantes que es podran observar al vestíbul del Museu Blau Manrique s ha format com artista plàstica i ha dirigit la seva feina professional al món paisatgístic i la jardineria de fet ja fa 13 anys va presentar un projecte semblant I és que l autora sempre s ha sentit atreta per la contemplació de les plantes tota la meva feina professional i artística té a veure amb aquest projecte Manrique creu que estem massa ocupats en el nostre dia a dia i no tenim temps d observar la naturalesa i en el fons a nosaltres mateixos Informació pràctica Lloc vestíbul del Museu Blau al costat de la botiga Dates del 26 de desembre de 2012 al 28 de febrer de 2013 Horaris visita restingida De dimarts a divendres de 10 a 19 h Dissabte diumenge i festius de 10 a 20 h veure 2 comentaris 2 Respostes a L admiratori un espai per contemplar reflexionar i relaxar se Eleonora diu 8 gener 2013 a les 5 19 Felicitaciones a la artista por hacer que nos detengamos por un momento a reconocer el mundo natural que nos rodea y que es fundamental para nuestra existencia Respon Cristi diu 10 gener 2013 a les 12 52 Muchas gracias Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2012/12/ladmiratori-un-espai-per-contemplar-reflexionar-i-relaxar-se/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Granit rapakivi | Museu de Ciències Naturals
    color rosat format per feldespat alcalí es formen agregats esfèrics de plagiòclasis de color més o menys clar i d inclusions de biotites color fosc El granit rapakivi és un tipus de granit bastant infreqüent La majoria dels exemplars es troben en escuts proterozoics des de fa 2 500 milions d anys fins fa 542 però es coneixen alguns exemples de menor i major edat 3 curiositats 3 imatges El granit Rapakivi va ser descrit per primera vegada a les formacions al sud de Finlàndia pel petròleg finlandès Jakob Sederholm al 1891 Va convertir se des d aleshores en la localitat tipus d aquesta varietat de granit Rapakivi ytter grund A l Edat Mitjana va ser el material emprat per a la construcció de les esglésies a les illes finlandeses Åland Hammarlandin Kirkko Aquesta varietat de granit és força utilitzada com a roca ornamental en els últims temps Tant la podem trobar per cobrir pisos i paviments com a ornamentació en els mateixos edificis La Fuente de la Bola rapakivi Parque Sta Margarita La Coruña imatge de Flickr de Moncho Piñeiro Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem de nous artícles Darreres entrades Les caixes entomològiques es mouen Abellaïta la 1a espècie mineral descrita a Catalunya MuseumWeek 2016 GAIA La Gran Mare Manuel Masoliver i Pons 25 anys de col laboració amb el Departament

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/08/granit-rapakivi/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Microbis per al públic | Museu de Ciències Naturals
    sinó de la microbiota En aquell espai del Museu es poden veure maquetes de microbis de diversos tipus virus bacteris i protists se n poden conèixer les característiques i la seva funció a la natura les relacions amb altres microbis i amb organismes d altres grups i també el seu aprofitament Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript Però els microbis no són presents únicament en aquell àmbit expositiu exclusiu també ho són en l àmbit que narra la història conjunta del planeta i de la vida Les idees del químic atmosfèric britànic James Lovelock nascut el 1919 i de la biòloga nord americana Lynn Margulis 1938 2011 sobre el paper que els microbis han tingut en l evolució de la Terra i de la vida són la base en què recolza el relat de la història del planeta i dels seus habitants Perquè els microbis van convertir un planeta desproveït de vida i amb una atmosfera reductora sense oxigen i amb gran quantitat de CO 2 com l atmosfera actual dels seus veïns Venus i Mart en la Terra que ara coneixem amb una atmosfera oxidativa amb un 21 per cent d oxigen i un 0 03 per cent de CO 2 i on la vida és present en tots els ambients fins i tot els que els humans qualifiquem d inhòspits Per altra banda la Universitat de Boston va comptar durant més d una dècada amb un museu dels microbis que estava situat a la Facultat d Educació en les instal lacions del Projecte Microcosmos Era un museu petit però tractava aspectes molt diversos de la vida microbiana i mostrava els aspectes beneficioso dels microbis i el seu paper fonamental per al manteniment de la vida en el planeta Columnes de Winogradski cc Foto de kermitlab de Flickr A l entrada d aquell departament els visitants trobaven un bosc de columnes de Winogradski recipients de vidre multicolors on les pintures eren els pigments de les comunitats de bacteris que hi creixien El director d aquell Microcosmos era Douglas Zook microbiòleg inspirat en les idees de Lynn Margulis de qui era deixeble i de James Lovelock Al llarg de més de vint i cinc anys Zook ha anat desenvolupant nous curricula i materials educatius per dur a l escola el fascinant món dels microbis Durant la dècada de 1990 gràcies a l interès que el seu programa educatiu va despertar en la Fundació per a la Ciència dels Estats Units USA National Science Fundation va rebre subvencions per a dur a terme tallers de formació en microbiologia per a ensenyants i persones dedicades a la divulgació i educació en museus Hi van participar centenars d ensenyats i monitors Aquell projecte educatiu va travessar l Atlàntic i el 1991 i el 1993 unes quantes dotzenes de professors d ensenyament primari i secundari de Catalunya van participar en sengles tallers organitzats des de la Societat Catalana de Biologia i subvencionats per la CIRIT Comissió Interdepartamental de Recerca i Tecnologia de la Generalitat

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2014/10/microbis-per-al-public/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • La biodiversitat invisible | Museu de Ciències Naturals
    aquests organismes que constitueixen el món microscòpic hi ha bacteris ciliats protozous foramínifers i altres protists fongs larves d insectes larves de crustacis rotífers nematodes Coberta del libre Biodiversitat Invisible Edita Institut d Estudis Catalans i Museu de Ciències Naturals En la nova exposició del Museu de Ciències Naturals de Barcelona inaugurada enguany en el Museu Blau la biodiversitat invisible hi és present A més de mostrar la bellesa dels microbis amb esplèndides fotos fetes amb diverses tècniques de microscòpia s hi explica la funció que tenen alguns grups en la biosfera i el paper que han tingut en la història de la vida de la qual van ser protagonistes únics durant molts milions d anys A més en una de les zones de descans chill out podem gaudir de la visió animada d aquest món invisible filmat magistralment per Rubén Duro autor també del llibre Biodiversitat invisible que el Museu de Ciències Naturals i l Ajuntament de Barcelona han publicat conjuntament amb l Institut d Estudis Catalans Sovint ignorem l existència d una biodivesitat urbana que vagi més enllà dels arbres dels quals no sempre sabem els noms que veiem en els carrers i parcs i d alguns ocells que habiten a la ciutat Barcelona Biodivesitat urbana llibre de Marti Boada i Laia Capdevila publicat per l Ajuntament de Barcelona l any 2000 descrivia tres grans tipus d unitats dins de l ecosistema urbà el món gris que fa referencia a carrers i altres infraestructures viàries i edificis i construccions el món verd que són els parcs i jardins l arbrat viari i tota l estructura urbana situada damunt del sòl natural i el món blau que inclou les zones humides els estanys i fonts i la ribes i l aigua del mar i dels rius que marquen els límits de la ciutat Copèpode harpaticoide Fam Canthocamptidae 2mm Foto Rubén Duro A més dels organismes visibles de què ens parla el llibre de Boada i Capdevila en aquests tres mons urbans hi ha un submon invisible amb una gran riquesa biològica Rubén Duro ens mostra en el llibre publicat enguany un tast de la biodiversitat invisible en alguns ecosistemes urbans i en d altres no urbans En una edició trilingüe en català castellà i anglès els capítols del llibre fan referència al tipus d hàbitat on el microscopi de Duro ha captat la biodiversitat invisible Un toll entre les roques Al peu del bosc On neix l aigua Aigües efímeres Dins del mirall El riu invisible Entre la sorra i Mars interiors Tot i la bellesa de les fotografies que són les protagonistes del llibre no és una obra únicament per mirar Uns breus textos ens expliquen les característiques dels diversos hàbitats i cada fotografia va acompanyada d unes línies de text una mena de cartel la que ens informa sobre el contigut És una obra molt recomanable per començar a familiaritzar se amb la biodiversitat invisible Hidra Hydra sp i puça d aigua Simocephallus sp 1 mm i

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/09/la-biodiversitat-invisible/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Últims dies del compte enrere | Museu de Ciències Naturals
    a terme en aquests últims mesos per tal de poder posar a punt les més de 4 000 peces que componen l espai expositiu de la Terra avui Els preparadors han preparat i muntat animals en moviment llebre gasela lleó pelicà menjant i esquelets de molta complexitat com ara primats peixos etc Vull esmentar especialment el muntatge de l esquelet d un rinoceront blanc provinent del Zoo de Barcelona que va ser preparat al Museu i muntat per una empresa especialitzada A més a més aquest nou espai permetrà ensenyar de manera conjunta per primera vegada peces i espècimens de les col leccions petits tresors amagats s en els àmbits de la mineralogia la petrologia la paleontologia la zoologia i la botànica Per exemple es podrà veure la Barita amb Galena que va arribar al Museu amb les col leccions de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1925 i que es va salvar d un bombardeig durant la Guerra Civil com a peces paleontològiques destacaria unes mostres fossilitzades d esquelets d arqueociats els antecessors de les esponges d uns 530 milions d anys i un tronc fòssil d uns 350 milions d anys de 2 25m d alçària el més gran de la seva classe muntat a Espanya que va ser trobat l any 1909 per Josep Colomines recol lector del Museu Martorell de Barcelona Pel que fa a l àmbit de la botànica destacaria una de les plantes amb llavors de les més primitives que es coneixen l Encephalartos transvenosus que ens il lustra molt bé com eren els boscos arcaics que cobrien la terra fa molts milions d anys fins i tot anteriors a l era dels dinosaures Tampoc em vull descuidar d altres protagonistes de les nostres col leccions zoològiques com l escarabat cavernícola Ildobates neboti fòssil vivent i espècie icona de la bioespeleologia així com les valuoses mostres de cargols del gènere Achatinella provinents del conjunt de les col leccions reunides al Museu entre el final del segle XIX i el començament del XX i que són un bon exemple per explicar conceptes de pèrdua de biodiversitat Les algues els fongs i el microbis també són destacables ja que fins ara no havien tingut representació en les exposicions del Museu Pel que fa als fongs s han preparat bolets liofilitzats rèpliques en ceràmica i mostres de llevats i floridures que ens mostren la diversitat de bolets de Catalunya També s han creat colònies de microbis estabilitzades que mostraran la gran diversitat d aquests microorganismes i s ha recol lectat una mostra representativa d algues entre les quals en destaca el gènere Laminaria Finalment voldria destacar una de les últimes adquisicions del Museu el Prognatodon un mosasauri rèptil marí carnívor d 11 m de llargària i una de les dues úniques rèpliques que hi ha al món d un exemplar trobat recentment a Colorado Estats Units També podreu veure un fragment de meteorit de 40x45x40 cm i 58 5 kg caigut a Campo de

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/03/ultims-dies-del-compte-enrere/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Un meteorit de grans dimensions cau al Museu! | Museu de Ciències Naturals
    dels 70 del segle XVIII Els espanyols van recol lectar força fragments pensant que podien contenir plata però ràpidament se n van adonar que es tractava de ferro Un dels fragments reportats podria tractar se del Mesón de Fierro pesava entre 14 i 18 tones Donat el seu gran pes van deixar lo al seu lloc i mai més ha estat vist Quatre dades Lloc de trobada Campo del Cielo Gran Chaco Gualamba Argentina a unes 500 milles al NW de Buenos Aires Latitud 27º 39 S Longitud 61º 44 W Tipus de meteorit Octaedrita granelluda Og meteorit metàl lic Composició mineralògica Massa de grans cristalls de 5 a 50 cm d austenita amb kamacita taenita i plessita aliatges de ferro i níquel Schreibersita grafit i silicats Composició química 6 68 de níquel 0 43 de cobalt 0 25 de fòsfor 87 ppm parts per milió de gal li 407 ppm de germani 3 6 ppm d iridi Tota la resta del meteorit és ferro Tipus de caiguda Pluja de meteorits La caiguda va formar diverses zones amb famílies de cràters En la zona millor estudiada s ha verificat l existència de 12 cràters el més gran dels quals fa 78 x 65 metres mentre que les dimensions del més petit són de 56 metres de diàmetre i 5 metres de fondària Una segona àrea de caiguda recull al menys 26 craters el més gran dels quals fa 115 91 metres El camp cobreix una area de 3 19 kilòmetres amb altres àrees associades de menor extensió Almenys dos dels cràters més coneguts se sap que contenen milers de fragments de mesures molt variades Una quantitat tant enorme de material suggereix que el cos meteorític original abans d entrar a l atmosfera i fragmentar se havia d haver estat enorme

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2013/02/un-meteorit-de-grans-dimensions-cau-al-museu/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Per la Nit dels Museus: EstreNat al Blau! | Museu de Ciències Naturals
    en neix un conflicte sobre quina és la veu que té més rellevància Coreografia i interpretació Glòria Llevat Vestuari Glòria Llevat Música Aphex Twin Window licker Dissabte 16 a les 20 21 22 i 23h AFRICA PASTEEF percussió Grup de percussió africà d origen senegalès nascut a Barcelona Africa Pasteef significa ganes de fer una cosa molt bé en Wolòf llengua del Senegal Artistes Pape Sene Abdou Boye Biram Faye Abdou Mbaye Dissabte 16 a les 19 30 21 30 i 23 30h Durada 30 min Lloc Exposició Planeta Vida 7 PECADOS ball flamenc contemporani Un espectacle de ball flamenc contemporani innovador i arriscat Música electrònica amb base de pals de flamenc creat per Fernando Lagreca Sònar 2015 Idea coreografies i bailaoras Ballet Flamenco EnFemenino Claudia Bujanda Lorena Carabante Mª Jesús Ruiz Dissabte 16 20 30 22 30 provisional Durada 45 min Lloc Vestibul KATARATAS dansa Kataratas és el viatge d una gota d aigua que passarà per tots els seus estats fins a arribar a un caos absolut Tranquil litat o inestabilitat bogeria o pau Producció de Cia Dimpro Daniel Méndez Angel Mateo Dissabte 16 23 45 Durada 15 Lloc Exposició Planeta vida PUPPETS dansa Dos individus que no es coneixen de res es troben en un mateix punt en comú i decideixen fer un viatge junts on descobriran el grau de vulnerabilitat que és el ésser humà a la manipulació Producció de Cia Dimpro Daniel Méndez Angel Mateo Dissabte 16 24 15 Durada 15 Lloc Vestibul AQUI NO HAY QUIEN PAGUE teatre Aqui no hay quien pague de Dario Fó és l obra de teatre perfecta per oblidar te dels problemes quotidians i passar una estoneta molt divertida Companyia de l Associació de dones Ambar Prim Associació de dones independent del Besòs fundada el 1994 que organitza diverses

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2015/05/per-la-nit-dels-museus-estrenat-al-blau/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive



  •