archive-org.com » ORG » B » BLOGMUSEUCIENCIES.ORG

Total: 359

Choose link from "Titles, links and description words view":

Or switch to "Titles and links view".
  • Rubel·lita, un tresor ocult del Museu | Museu de Ciències Naturals
    de la col lecció al Museu Martorell Una gemma molt apreciada L elbaïta és un mineral del grup dels silicats molt apreciat com a gemma i per al col leccionisme El seu nom fa referència a l illa d Elba Itàlia on va ser descoberta l any 1913 Elbaïta var rubel lita MGB 11651 Pala San Diego Co Califòrnia EUA Imatge Joan Rosell museuciencies Pala una de les grans localitats clàssiques per a l elbaïta vermella és una localitat minera enclavada en un territori ric en pegmatites un tipus de roques intrusives gemíferes Elbaïta var polícroma watermelon MGB 11670 de Pala San Diego Co Califòrnia EUA Imatge Joan Rosell Museuciencies Les gemmes característiques d aquest jaciment són els granats spessartita i grossulària la fenaquita la espodumena kunzita i hiddenita el topazi diferents varietats colorejades de beril aiguamarina morganita i heliodor i les varietats acolorides d elbaita indigolita blava verdelita verda rubel lita rosa vermella i polícroma vermella i verda també coneguda com a watermelon o síndria veure 2 comentaris 2 Respostes a Rubel lita un tresor ocult del Museu Cristi diu 5 juliol 2013 a les 10 05 I tant que si Observar les de ben a prop amb diferents exposicions de llum deu ser extraordinari Respon Joan Rosell diu 5 juliol 2013 a les 9 00 Simplement delicioses Respon Respon a Cristi Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2013/07/rubel%c2%b7lita-una-tresor-ocult-del-museu/?replytocom=7121 (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Rubel·lita, un tresor ocult del Museu | Museu de Ciències Naturals
    la col lecció al Museu Martorell Una gemma molt apreciada L elbaïta és un mineral del grup dels silicats molt apreciat com a gemma i per al col leccionisme El seu nom fa referència a l illa d Elba Itàlia on va ser descoberta l any 1913 Elbaïta var rubel lita MGB 11651 Pala San Diego Co Califòrnia EUA Imatge Joan Rosell museuciencies Pala una de les grans localitats clàssiques per a l elbaïta vermella és una localitat minera enclavada en un territori ric en pegmatites un tipus de roques intrusives gemíferes Elbaïta var polícroma watermelon MGB 11670 de Pala San Diego Co Califòrnia EUA Imatge Joan Rosell Museuciencies Les gemmes característiques d aquest jaciment són els granats spessartita i grossulària la fenaquita la espodumena kunzita i hiddenita el topazi diferents varietats colorejades de beril aiguamarina morganita i heliodor i les varietats acolorides d elbaita indigolita blava verdelita verda rubel lita rosa vermella i polícroma vermella i verda també coneguda com a watermelon o síndria veure 2 comentaris 2 Respostes a Rubel lita un tresor ocult del Museu Cristi diu 5 juliol 2013 a les 10 05 I tant que si Observar les de ben a prop amb diferents exposicions de llum deu ser extraordinari Respon Joan Rosell diu 5 juliol 2013 a les 9 00 Simplement delicioses Respon Respon a Joan Rosell Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2013/07/rubel%c2%b7lita-una-tresor-ocult-del-museu/?replytocom=7119 (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Granit orbicular: la roca dels mil ulls | Museu de Ciències Naturals
    lloc hi ha d haver una sèrie d elements del magma inicial que es quedin al marge durant el primer refredament 2 Els elements que han quedat apartats no tindrien temps de començar a refredar se fins que s inicia el segon refredament Hipòtesi 2 Aigua i velocitat Aquesta idea planteja la possibilitat que els orbes es formin ràpidament degut a l entrada d aigua en la massa de magma Aquest fet afavoreix la ràpida cristal lització fins que s evapora l aigua que ha entrat i continua el refredament del magma a la velocitat que tenia prèviament La hipòtesi es donaria amb unes determinades condicions ambientals i sense variacions de la cambra magmàtica Hipòtesi 3 Punt de nucleació Al refredar se el magma vol formar una massa sòlida de cristalls però no pot i com li costa romandre en aquest estat líquid ràpidament es passa a la formació dels centres dels orbes Aleshores al voltant d aquests centres es formarien bastant ràpidament uns altres minerals construint envoltes concèntriques 3 Per què el centre de les esferes pot ser negre o blanc El color de les esferes està en funció dels minerals que predominen en cada capa orbicular Si la capa és rica en miques formarà capes més fosques Si hi ha una alta concentració de feldspats agafarà colors més clars Detall d un granit orbicular Yael Díaz 4 On es pot trobar aquest granit És una roca que es troba principalment a Finlàndia però també entre d altres a Xile Austràlia Occidental i Nova Zelanda Granit orbicular de Caldera Xile Herman Luyken 5 Bibliografia Orbicular granodiorite http www nms ac uk highlights objects in focus orbicular granodiorite aspx Granito Orbicular http ceramica wikia com wiki Granito orbicular veure 1 comentari Una resposta a Granit orbicular la roca dels mil

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2012/09/granit-orbicular-la-roca-dels-mil-ulls/comment-page-1/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • El marbre: una roca o moltes roques diferents? | Museu de Ciències Naturals
    d aquesta propietat és que es tendeixi a col locar roques més resistents com els granits o gneis per assegurar se una llarga durabilitat Marbre 1 de granit de Finlàndia MGB Pr 14388 museuciencies Marbre 2 de Sant Pedro de Alcàntara Màlaga MGB Pr 13992 museuciencies L ús decoratiu de roques per part de la humanitat comença a la prehistòria Des de l època dels antics grecs i romans s utilitzaven granits i marbres com a pedra ornamental A partir d aquell moment aquest ús amb finalitats ornamentals de la roca va anar guanyant importància fins a dia d avui en què la indústria de la roca ornamental genera molts llocs de treball a tot el món Explotació de marbre a Carrara Itàlia Lucarelli Un marbre 2 amb molt renom és el marbre de Carrara extret als Alps Apuans de la Toscana Itàlia Les canteres d aquesta roca es van obrir el segle I a C pels romans i tot i tenir alts i baixos en la seva activitat es continua l extracció fins a dia d avui Aquest marbre es caracteritza per tenir poca porositat gran resistència i per la seva puresa i efecte òptic Com a curiositat dir que l estàtua David de Miquel Àngel està esculpida en aquest marbre David de Miquel Angel Buonarroti David Gaya Bibliografia recomanada Price M T 2008 Rocas ornamentales Ed Blume 288p Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2012/02/el-marbre-una-roca-o-moltes-roques-diferents/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • El jaspi de Montjuïc: Una gemma del Neolític | Museu de Ciències Naturals
    5 x 3 3 cm Creixements bandejats vermells i grocs dominants MGB 13636 col Cervelló Foto Joan Rosell MGB 13636 col Cervelló Barcelona Barcelonès Catalunya Espanya Montjuïc Miramar Mesures 7 5 x 5 0 x 3 5 cm Creixements bandejats vermells i grocs dominants MGB 13784 col Cervelló Foto Joan Rosell MGB 13784 col Cervelló Barcelona Barcelonès Catalunya Espanya Montjuïc El Morrot Mesures 7 5 x 8 0 x 3 1 cm Creixements bandejats vermells i grocs dominants MGB 17113 col lecció Bagué Serrano Foto Susana Duque MGB 17113 col lecció Bagué Serrano Barcelona Barcelonès Catalunya Espanya Montjuïc El Morrot Mesures 5 6 x 5 7 x 0 65 cm 133 70 quilats Tallat i polit en forma de cor Per a saber ne més publicacions disponibles a la Biblioteca del Museu Bareche E 1986b Los minerales de Barcelona Mineralogistes de Catalunya 3 4 103 106 Bareche E 2005b Els minerals de Catalunya Segle XX Museu Mollfulleda de Mineralogia Grup Mineralògic català Inst Catalana Hist Nat 269p Barcelona Curto C 1989 Els minerals de Montjuïc Comunicats ICMG 2 15 19 Faura i Sans M 1916 Montjuich Notas geológicas Bol Soc Atracció de Forasteros 7 28 18 67 Serrat D 1985 Recursos geològics i sol Enciclopèdia Catalana Història Naturals dels Països Catalans Vol 3 Barcelona Sierra A San Miguel M Marcet J Cerezo R 1928 Memoria de la hoja nº 421 Barcelona del Mapa Geológico de España 1 50 000 IGME Madrid Sinkankas J 1955 Barcelona A Spanish gemstone locality Rocks and Minerals 30 3 4 121 123 Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2012/01/el-jaspi-de-montjuic-una-gemma-del-neolitic/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • La restingolita, la roca més jove de la col·lecció | Museu de Ciències Naturals
    en aigua les restingolites són més denses i es tornen a submergir Restingolites flotant a l aigua Font InVolcan Canaries 4 Com han arribat al museu El passat 22 d octubre un veí de l illa de El Hierro va recollir del mar des de la seva embarcació mostres de restingolita quasi acabades de formar a dues milles al nord est del volcà submarí Entrega de la restingolita als conservadors del Museu El seu recol lector Pedro Canomanuel va donar aquests exemplars al Museu el 14 de novembre Al cap de pocs dies es van exposar i des d aleshores ja es poden veure en una de les vitrines dins l àmbit de Roques i Minerals de l exposició Planeta Vida al Museu Blau 5 Com les cuidem Per manipular i tenir cura d aquestes mostres úniques cal tenir en compte que són fràgils estan bastant fracturades i que es disgreguen amb facilitat Un cop les vam rebre al museu la primera actuació del departament de petrologia va ser la de realitzar un embalatge adequat per mantenir les mostres estables i protegides de vibracions D aquesta manera facilitem l observació i l estudi de l exemplar amb la mínima manipulació El segon punt important a tenir en compte és el lloc final on es vulgui emmagatzemar Aquest indret ha de complir les condicions ambientals adequades per tal de mantenir la integritat de la peça En general qualsevol mostra necessita una temperatura i una humitat el màxim constants possible A més a més s ha considerat que per aquesta mostra provinent del mar una humitat estabilitzadora podria trobar se entre el 65 i 75 En aquests moments el departament de conservació restauració amb l assessorament del de petrologia està duent a terme una intervenció que consisteix en consolidar els exemplars per

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/12/la-restingolita-la-roca-mes-jove-de-la-colleccio/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Coquina: origen natural o de restes de mariscada? | Museu de Ciències Naturals
    aigües Les corrents i les onades treballen distribueixen i acumulen les closques en barres canals i en monticles Com és que només hi ha conquilles i no hi ha sorra Encara que a la nostra mostra no n hi hagi sí que en pot haver La mateixa energia de les onades classifica un material respecte l altre Sempre que el gra de grava o sorra tingui una densitat i pes semblant a les conquilles també podrà ser acumulat conjuntament Com és que amb el pas del temps no s han aixafat i esmicolat les conquilles Les conquilles estan fetes del mineral anomenat calcita que és un mineral mitjanament resistent i per tant es veuran més o menys fragmentades o aixafades depenent de la pressió que pateixi la roca En el cas de la nostra mostra la pressió ha estat escassa Com han quedat enganxades les conquilles El material que manté les diferents conquilles enganxades s anomena ciment La mateixa calcita que forma les conquilles es dissol durant la compactació i diagènesis i es recristal litza entre cada element en forma de ciment D aquest manera el que en un principi eren elements solts es consoliden en una roca Platja actual on s estan formant coquines Platja Shell Beach a Shark Bay Austràlia Grabriele Delhey Koocaa right Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem de

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/10/coquina-origen-natural-o-de-restes-de-mariscada/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • La millerita | Museu de Ciències Naturals
    mundial de la col lecció Vidal i actualment exposat al Museu Blau vitrina de minerals i roques de Catalunya Vitrina de minerals i roques al Museu Blau Algunes dades curioses Millerita amb calcita Origen Bellmunt del Priorat El Priorat Tarragona Peça MGB 10265 Col lecció Vidal Mesures 14 x 8 5 x 8 5 cm Al principi es va creure que la millerita era una pirita acicular Llorenç Tomàs a la seva obra Els minerals de Catalunya l esmenta així corregint l atribució en les darreres pàgines del treball però uns simples anàlisis van indicar l alt contingut en níquel com a component essencial i la pràctica inexistència de ferro Millerita amb barita Origen Bellmunt del Priorat El Priorat Tarragona Peça MGB 12138 Col lecció Cervelló Mesures 5 0 x 3 0 x 2 5 cm La millerita sol formar feixos de cristalls aciculars en forma d agulla molt singulars de lluïssor metàl lica i color verd groc molt característic que la diferencia d altres espècies properes i similars Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem de nous artícles Darreres entrades Les caixes entomològiques es mouen Abellaïta la 1a espècie mineral descrita a Catalunya MuseumWeek 2016 GAIA La Gran Mare Manuel Masoliver i Pons 25 anys de col laboració amb el Departament de Mineralogia Núvol d etiquetes ABC Animal Biodiversity and Conservation artròpodes atles

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/09/la-millerita/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive



  •