archive-org.com » ORG » B » BLOGMUSEUCIENCIES.ORG

Total: 359

Choose link from "Titles, links and description words view":

Or switch to "Titles and links view".
  • La rosa del desert | Museu de Ciències Naturals
    el medi desèrtic sol tan puntual com torrencial s escola i renta el guix de la sorra acumulant se a poca fondària La posterior i ràpida dessecació originada per la intensa escalfor solar fa que l aigua s evapori pujant amunt i en travessar les sorres en direcció a l exterior precipita en l interior d aquestes i forma les cristal litzacions conegudes com a roses del desert El color de la rosa depèn sempre del color de la sorra que engloba per això són tan conegudes pels seus diferents tons les del Sàhara algerià de color vermellós marró les del desert de Sonora a Mèxic blanques y les de la Patagònia argentina que contenen sorra negra Guix rosa del desert Patagònia República Argentina MGB 10442 Mesures 18x17x18 cm 2200 gr Guix rosa del desert Desert de Sonora Mèxic MGB 12975 Mesures 6x5 5x5 cm 66 1 gr veure 1 comentari Una resposta a La rosa del desert Manela diu 19 juliol 2011 a les 15 45 Veien aquesta imatge s entén molt bé el perquè del seu nom Respon Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem de nous artícles Darreres entrades Les caixes entomològiques es mouen Abellaïta la 1a espècie mineral descrita a Catalunya MuseumWeek 2016 GAIA La Gran Mare Manuel Masoliver i Pons 25 anys de col laboració amb el Departament de Mineralogia Núvol d

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/07/la-rosa-del-desert/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Gres bandejat o gres “de paisatge” | Museu de Ciències Naturals
    para decorar el bano En aquestes activitats els nens i les nenes agafen guixos de diferents colors i els freguen per sobre de sal comuna de cuina fins que aquesta adquireix el seu pigment Quan es tenen els diferents munts de sal s s agafen i es fiquen en un pot de vidre transparent intercalant diferents colors fins que s omple obtenint així un original element decoratiu De forma molt similar la natura ha generat el gres bandejat però al llarg d un espai de temps molt més gran En lloc de sal la roca està composada per petits fragment de roca o grans erosionats per l aigua o el vent La diferent coloració ve donada no pas per guixos de colors sino per diferents graus d oxidació del ferro de la roca que confereixen a diferents estrats coloracions que varien entre l ocre i el vermell En el nostre cas el recipient és un pot de vidre en la natura aquests materials s han acumulat dins d una conca sedimentària Finalment de la mateixa manera com omplíem a mà el recipient aquest procés a la natura és fruit del canvi en la direcció del vent que acumula el material i esculpeix les ondulacions fent d aquesta mostra un obra d art geològica La peça és una donació del Dr Alfredo San Miguel director del Museu Martorell entre el 1955 i el 1985 Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/05/gres-bandejat-o-gres-de-paisatge/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • La torbernita: un mineral radiactiu | Museu de Ciències Naturals
    és radioactiva i el Sol és una gegantesca central termonuclear que emet de tot i en quantitats molt grans És per això que cal relativitzar els efectes de la radioactivitat natural Pel que fa als concentrats d urani radi i d altres delicatessen com els isòtops del plutoni els seus efectes depenen de la seva concentració el temps el tipus d exposició i de la reacció fisiològica de cada persona quantitats patològiques per a una persona determinada poden ser irrellevants per a una altra Són perillosos els minerals radioactius Els minerals cossos naturals d urani no són malgrat en alguns casos perillosos perquè són materials amb una activitat molt baixa que no depèn de la intensitat del senyal emès per un comptador Geiger sinó del tipus d isòtop de la relació entre la massa del material i el temps d exposició i d uns quans factors més Per què un mineral d urani sigui perillós cal una bona quantitat durant molt temps i no ingerir lo és clar Per exemple una mostra de torbernita pura sense matriu ni altres espècies acompanyants que contingui aproximadament 1 gram d urani metàl lic té una activitat inferior a 0 5 microcuris unitat emprada per mesurar la radioactivitat i que correson a una millonèssima de curie mentre que un detector de fums homologat normal i corrent té una activitat d 1 microcuri més del doble Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/04/la-torbernita-un-mineral-radiactiu/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • La pedra del mes | Museu de Ciències Naturals | Pàgina 3
    descrita a Catalunya MuseumWeek 2016 GAIA La Gran Mare Manuel Masoliver i Pons 25 anys de col laboració amb el Departament de Mineralogia Núvol d etiquetes ABC Animal Biodiversity and Conservation artròpodes atles aus Barcelona BioBlitzBcn biodiversitat biodiversitat urbana Bioexplora Biologia canvi climàtic col leccions comportament animal conservació conservadors Cretaci Delta de l Ebre Etologia Exposicions ICP insectes Institut Botànic Jardí Botànic la pedra del mes La pedra del mes

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/category/el-mes/la-pedra-del-mes/page/3/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Les roques del Temple de la Sagrada Família | Museu de Ciències Naturals
    parts ornamentals del temple Per construir parts estructurals de la Sagrada Família s han emprat també roques ígnies i metamòrfiques Per exemple s han utilitzat marbres de Macael d Almeria granits de la Serralada Litoral i de la regió francesa de Tarn basalts de Castellfollit de la Roca i de Bagnoregio a Itàlia i pòrfirs vermells d Iran Aquests materials ornamentals s han utilitzat en parts visibles de l edifici com és el cas d algunes columnes de la nau central Al museu tenim un fragment del pòrfir vermell d Iran que el mostrem a continuació Pòrfir vermell d Iran Número de mostra 14376 Per a més informació sobre aquest tema podeu consultar el treball Les roques del Temple de la Sagrada Família Un itinerari petrogràfic a través dels seus elements arquitectònics i ornamentals per Alícia Masriera veure 3 comentaris 3 Respostes a Les roques del Temple de la Sagrada Família Observadora de la natura diu 2 febrer 2011 a les 9 46 Doncs si Jo també ho recordo i ho he trobat a la web del museu concretament va ser a l any 2002 Us en deixo el link http w3 bcn es V01 Serveis Noticies V01NoticiesLlistatNoticiesCtl 0 2138 418159056 418884452 1 824915680 00 html accio detall home Respon Alex Torres diu 11 juny 2013 a les 8 26 Hola a tots M he fixat en aquesta pàgina web i m ha agradat força Bé si voleu em busqueu en el facebook em dic Alex Torres Cursellas La lectora corrent diu 1 febrer 2011 a les 19 47 Recordo l exposició que es va fer l any Gaudí al Museu Martorell Els diferents tipus de roques que són presents a la Sagrada Família amb la roca sense polir polida i la làmina prima Molt interessant Respon Deixa un comentari

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2011/02/les-roques-del-temple-de-la-sagrada-familia/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Inauguració de les noves instal·lacions del Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat | Museu de Ciències Naturals
    proper dimecres dia 6 de març a les 17 h s inauguren les noves instal lacions del Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat Carretera de la Mina s n 43738 Bellmunt del Priorat Priorat Més informació Tel 626 384 706 Tel i fax 977 83 00 28 minesbellmunt yahoo es Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem de nous artícles Darreres entrades Les caixes entomològiques es mouen Abellaïta la 1a espècie mineral descrita a Catalunya MuseumWeek 2016 GAIA La Gran Mare Manuel Masoliver i Pons 25 anys de col laboració amb el Departament de Mineralogia Núvol d etiquetes ABC Animal Biodiversity and Conservation artròpodes atles aus Barcelona BioBlitzBcn biodiversitat biodiversitat urbana Bioexplora Biologia canvi climàtic col leccions comportament animal conservació conservadors Cretaci

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2013/03/inauguracio-de-les-noves-instal%c2%b7lacions-del-museu-de-les-mines-de-bellmunt-del-priorat/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • Una nova exposició al Museu dels volcans d’Olot | Museu de Ciències Naturals
    uns plafons informatius que ajudaran a interpretar aquest procés històric Dates del 06 10 2012 al 03 02 2013 Lloc Museu dels volcans d Olot Parc Nou Torre Castanys Av de Santa Coloma 43 Olot Telf 972 26 67 62 Horari 15 a 19 h Tarifes vegeu el link Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title acronym title b blockquote cite cite code del datetime em i q cite s strike strong Aviseu me del seguiment dels comentaris per correu Notifica m per correu electrònic si hi ha entrades noves Subscriu te a les nostres novetats T avisarem de nous artícles Darreres entrades Les caixes entomològiques es mouen Abellaïta la 1a espècie mineral descrita a Catalunya MuseumWeek 2016 GAIA La Gran Mare Manuel Masoliver i Pons 25 anys de col laboració amb el Departament de Mineralogia Núvol d etiquetes ABC Animal Biodiversity and Conservation artròpodes atles aus Barcelona BioBlitzBcn biodiversitat biodiversitat urbana Bioexplora Biologia canvi climàtic col leccions comportament animal conservació conservadors Cretaci Delta de l

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2012/10/el-descobriment-de-la-zona-volcanica-catalana/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive

  • El tord, la peça destacada del Museu Darder | Museu de Ciències Naturals
    Sr Cruells Tord Turdus philomelos Núm Reg 360 Donació Però aquesta no és l única informació ni tan sols la més interessant El tord havia estat anellat i porta una anella on posa Vogelwarte Rossiten Germania F17523 Aquestes dades corresponen a estacions d anellament alemanyes que estaven en funcionament als voltants de les dècades de 1920 1940 la qual cosa ens indica que el tord havia estat anellat en una d aquestes estacions i podia haver estat capturat dins aquest periode temporal Els tords són ocells migradors que en la nostra zona poden ser sedentaris i per tant viure hi tot l any Els que migren crien al Nord d Europa i en l època hivernal baixen fins al sud d Espanya Nord d Àfrica i Nord del Pròxim Orient Aquest individu hauria estat anellat en l època de cria a la zona d Alemània i va ser capturat en el seu pas per Catalunya quan es dirigia al lloc d hivernada Tot i que no sabem com va arribar al Museu Darder podem pensar que va ser caçat i portat aquí per ser diferent dels altres en portar l anella Josep Cruells el va dissecar i posar en la seva base actual deixant un espai per un possible segon tord actuació que es va fer molt posteriorment en disposar ne d un altre aquest sense anella a la dècada de 1990 Georgina Gratacós i Teixidor Conservadora del Museu Darder Espai d Interpretació de l Estany Font article http www museusdebanyoles cat Default aspx alias www museusdebanyoles cat darder Escriure un comentari Deixa un comentari Cancel la les respostes L adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb Nom Correu electrònic Lloc web Comentari Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML a href title abbr title

    Original URL path: http://www.blogmuseuciencies.org/2012/10/el-tord-la-peca-destacada-del-museu-darder/ (2016-04-26)
    Open archived version from archive



  •