archive-org.com » ORG » S » SOLIDARIES.ORG

Total: 581

Choose link from "Titles, links and description words view":

Or switch to "Titles and links view".
  • L'Agenda d'en Casaldàliga - Coordinadora d'ONG Solidàries
    de Justícia i Pau de Girona Posar nos en la pell dels altres Com anem de sensibilitat social Informes antisistema Tracte cruel i degradant a les dones migrants Lampedusa i altres vergonyes La tortura a Espanya el 2012 La tortura a l Estat Espanyol el 2011 Articles del 2011 Agenda Contacte Inici Sala de premsa Actes Webmail Qui som D on venim Funcionament Organigrama Què fem Dia Escolar de la No Violència i la Pau Pobresa Zero Setmana pels Drets Humans Memòries d Activitats Jornades Anuals Eines Com crear una ONG Borsa de treball i voluntariat Millorem els nostres projectes Formulari per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió L Agenda d en Casaldàliga L Agenda d en Casaldàliga PER JORDI PLANAS Repàs dels 25 anys d història de l Agenda Llatinoamericana Mundial i reflexió sobre la temàtica d enguany Desigualtat i Propietat Jordi Planas i Bosch de la Comissió de l Agenda Llatinoamericana de la Coordinadora d ONG Solidàries L Agenda va començar a caminar el 1992 de la mà de Pere Casaldàliga i José Maria Vigil a Nicaragua Naixia per fer memòria històrica dels 500 anys d espoli assetjament i mort en contrast amb la celebració oficial que parlava sense vergonya ni ètica de trobada entre pobles Amb el temps l Agenda s obrí camí més enllà del continent Americà i es va convertir en Agenda Llatinoamericana Mundial Va ser un encert calia mundialitzar el seu crit a favor de la justícia social La campanya d educació popular de l Agenda és de fet una evolució natural de la tasca que va arribar a Justícia i Pau de Girona el 1995 de la mà dels Comitès Óscar Romero Primer es va divulgar com un material més de les nostres lluites Més endavant però ens vam adonar que era un material excel lent per construir una cultura de la solidaritat entre els pobles una eina de formació de transformació de rebel lia per contribuir a crear opinió i teixit social i que serviria de pont entre el Nord i el Sud Teníem a les mans un despertador de consciències adormides amb capacitat d articular un discurs universal provocador i ple d aire fresc El primer pas va ser proposar a la Coordinadora d ONG Solidàries estendre a la ciutadania el missatge de l Agenda Aprovada la proposta i motivats per compartir la es va crear la Comissió de l Agenda Llatinoamericana de Catalunya una organització oberta plural participativa que alhora fomenta la gratuïtat com una altra forma d entendre la vida Amb aquests principis vam preparar l acció de la campanya En consolidar se la Comissió va arribar el moment que ja havíem entrevist des del començament per la interrelació entre els pobles crear la Campanya d Anada i Tornada un projecte dins del marc d un programa d Educació Popular no formal basat en valors humans El seu objectiu principal és fomentar l intercanvi entre Catalunya i Amèrica Llatina cercant la millor interrelació dels

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/l-agenda-d-en-casaldaliga/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive


  • Sobre la Pena de Mort - Coordinadora d'ONG Solidàries
    per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió Sobre la Pena de Mort Sobre la Pena de Mort PER XAVIER MERINO Reflexió sobre la pena de mort i sobre el restabliment de la cadena perpètua que incorpora el codi penal Per Xavier Merino i Serra membre de Justícia i Pau La pena de mort és un signe peculiar de la barbàrie Victor Hugo Fa un mes Justícia i Pau i ACAT de Girona vam fer un acte per reflexionar sobre la pena de mort La darrera reforma del codi penal ha restablert la cadena perpètua abolida per la Constitució de 1978 ara amb el nom de presó permanent revisable i el fet que massa sovint en publicacions o tertúlies hi ha qui demana el restabliment de la pena de mort m ha fet decidir a parlar ne El 2014 es van executar 607 persones a 22 països Però la manca d informació fa creure que la xifra real és molt superior La majoria de les execucions es van fer a la Xina l Iran l Aràbia Saudita l Iraq i els Estats Units La Xina considera secret d estat la informació sobre les execucions però segons diu una ONG xinesa poden haver estat 2 400 el 2013 El 2013 les execucions van ser 778 molt superiors a les de 2014 Però cal tenir en compte que el 2013 hi va haver 1925 condemnes a mort a 57 països mentre que el 2014 han estat 2 466 a 55 països La causa de l augment és sobretot la inestabilitat a Egipte i Nigèria A l acte esmentat vam projectar la segona part del documental La espalda del mundo de Javier Corcuera Hi parla Thomas Miller que feia divuit anys que era al corredor de la mort i ja havia tingut onze dates d execució Sempre havia proclamat la seva innocència i el 2005 se li va concedir la revisió del procés No he aconseguit saber el resultat de la revisió També s entrevista el capellà i altres funcionaris de la presó que accepten les execucions amb una fredor escruixidora Així mateix hi surten familiars de víctimes d assassinat que voldrien que els culpables no fossin executats És interessant saber com a prova que la pena de mort no és dissuasòria que el Canadà la va abolir el 1976 i en 25 anys l índex d homicidis va disminuir més del 40 Chateuabriand deia la pena de mort només s ha perpetuat com una espècie de crim legal Crec que la pena de mort és una venjança legal una reminiscència de la Llei del Talió I en una societat civilitzada i majoritàriament cristiana la venjança no es pot permetre Els qui ens diem cristians creiem que Déu no vol la pena de mort Si resseguim els Evangelis veurem que Jesús rebutja sempre la violència i per tant la pena de mort Recordem l episodi de la dona adúltera que havia de ser apedregada Jo 8 1 11 La

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/sobre-la-pena-de-mort/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive

  • La Girona solidària celebra una gran victòria - Coordinadora d'ONG Solidàries
    en la pell dels altres Com anem de sensibilitat social Informes antisistema Tracte cruel i degradant a les dones migrants Lampedusa i altres vergonyes La tortura a Espanya el 2012 La tortura a l Estat Espanyol el 2011 Articles del 2011 Agenda Contacte Inici Sala de premsa Actes Webmail Qui som D on venim Funcionament Organigrama Què fem Dia Escolar de la No Violència i la Pau Pobresa Zero Setmana pels Drets Humans Memòries d Activitats Jornades Anuals Eines Com crear una ONG Borsa de treball i voluntariat Millorem els nostres projectes Formulari per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió La Girona solidària celebra una gran victòria La Girona solidària celebra una gran victòria PER SEBAS PARRA El proper 23 d agost una delegació gironina participarà en la declaració de Territori Lliure d Analfabetisme de la comunitat indígena rama nicaragüenca assentada a l illa de Rama Kay municipi de Bluefields agermanat amb Girona Tot està gairebé a punt El proper 23 d agost una delegació gironina participarà en la declaració de Territori Lliure d Analfabetisme de la comunitat indígena rama nicaragüenca assentada a l illa de Rama Kay municipi de Bluefields agermanat amb la Ciutat de Girona Es culminarà un procés iniciat el 23 de març de 1980 quan la nova Nicaragua sorgida de la Revolució Popular Sandinista recuperada la llibertat i la sobirania li planta cara a l analfabetisme organitzant la Croada Nacional d Alfabetització CNA Es van mobilitzar més de 115 000 joves brigadistes que cinc mesos després havien alfabetitzat 400 000 persones i reduït l analfabetisme del 52 al 12 9 convertint Nicaragua en una gran escola fent de l educació poble i poble de l educació La UNESCO la va qualificar com la mobilització i participació popular més important del segle XX i li va atorgar la medalla Nadeska Krupskaya màxim reconeixement de la comunitat internacional a l esforç alfabetitzador Amb la perspectiva que dóna el temps podem afirmar que aquella gran epopeia pedagògica logística i política va reorientar molt positivament el futur del país Un camí llarg i difícil Al llarg d aquests 35 anys Nicaragua ha mantingut dia rere dia una dura batalla cercant una societat alfabetitzada i culta Ha hagut d enfrontar se a reptes com la guerra la pobresa i l efecte de les polítiques neoliberals però ha comptat sempre amb la tossuderia i determinació del seu poble i la cooperació solidària internacional I des de Catalunya en general i Girona en particular podem exhibir un just i legítim orgull d haver estat sempre en la primera línia d aquest front cooperatiu i solidari És cert que amb el pas del temps han abandonat el camí diverses institucions entitats i persones que hem comès errors i alimentat dubtes i que hem hagut de trampejar moltes polítiques i actituds mancades de compromís i fins i tot profundament hostils Les victòries tenen nom Segurament que sense l acompanyament d organismes com l AEPCFA Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/la-girona-solidaria-celebra-una-gran-victoria/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive

  • La trajectòria modèlica de Monsenyor Romero - Coordinadora d'ONG Solidàries
    Sala de premsa Actes Webmail Qui som D on venim Funcionament Organigrama Què fem Dia Escolar de la No Violència i la Pau Pobresa Zero Setmana pels Drets Humans Memòries d Activitats Jornades Anuals Eines Com crear una ONG Borsa de treball i voluntariat Millorem els nostres projectes Formulari per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió La trajectòria modèlica de Monsenyor Romero La trajectòria modèlica de Monsenyor Romero PER JOSEP CASELLAS Article sobre monsenyor Óscar Romero amb motiu de la seva beatificació El proper 23 de maig serà beatificat Monsenyor Óscar Arnulfo Romero Galdámez arquebisbe de San Salvador assassinat mentre deia missa el 1980 Ara el Papa Francesc ha autoritzat la promulgació del decret que reconeix que va morir in odium fidei per odi a la fe i no pas per raons de tipus ideològic o polític tot i que el responsable intel lectual del seu assassinat fos un polític Un bisbe amic de Romero parla d ell com del màrtir del segle XX més conegut i estimat del món Però quines són les causes d aquesta popularitat i d aquesta estima acumulada durant els trenta cinc anys que s han escolat d ençà del seu traspàs Sens dubte va ser un d aquells pastors que fan flaire d ovella que tant elogia el papa Francesc Essent de formació clàssica i de tarannà més aviat conservador es va obrir als pobres i va acceptar coratjosament esdevenir veu dels qui no en tenen La seva trajectòria pot ser una bona font d inspiració per als eclesiàstics de tot arreu i en general per als cristians que encara no tenen prou assumida l opció preferencial pels pobres La trajectòria de Mons Romero és un reflex cristal lí de l Església dels pobres que desitja el papa actual

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/la-trajectoria-modelica-de-monsenyor-romero/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive

  • El TTIP, atac a la democràcia - Coordinadora d'ONG Solidàries
    degradant a les dones migrants Lampedusa i altres vergonyes La tortura a Espanya el 2012 La tortura a l Estat Espanyol el 2011 Articles del 2011 Agenda Contacte Inici Sala de premsa Actes Webmail Qui som D on venim Funcionament Organigrama Què fem Dia Escolar de la No Violència i la Pau Pobresa Zero Setmana pels Drets Humans Memòries d Activitats Jornades Anuals Eines Com crear una ONG Borsa de treball i voluntariat Millorem els nostres projectes Formulari per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió El TTIP atac a la democràcia El TTIP atac a la democràcia PER XAVIER MERINO I SERRA Reflexió sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió TTIP que s està negociant quasi en secret entre els Estats Units d Amèrica i la Unió Europea té més ombres que llums El TTIP sigles del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió es començà de negociar entre els Estats Units i la Comissió Europea el 2013 Malgrat tot el que s ha parlat sobre les conseqüències negatives que pot tenir per als països europeus ningú no en sap gaire res pel secretisme amb què es fan les negociacions sense transparència ni debat públic Aquest sistema de negociar al marge del Parlament Europeu i les presses per aprovar el tractat fan creure que les conseqüències negatives poden ser ben certes També es diu que a la taula de negociació a més dels funcionaris de la Comissió Europea i els dels Estats Units hi tenen veu els lobbies representants de les grans empreses transnacionals El 10 de juny passat hi havia d haver una votació al Parlament Europeu sobre la posició que calia adoptar davant d aquest tractat La votació va quedar suspesa perquè s havien presentat 220 esmenes a l informe proposat i la votació era difícil Alguns eurodiputats van comentar que la causa real no van ser les esmenes sinó el perill que la votació fos contrària al tractat A casa nostra a primers d any la CUP va presentar una moció al Parlament en què es demanava a l estat i a la Generalitat un referèndum sobre els acords comercials entre la UE i altres estats com ara el TTIP CUP ERC PSC i ICV van votar hi a favor però el vot majoritari de CiU C s i PP la va fer desestimar Potser els partits que van votar contra la moció tenen informació més concreta dels termes del tractat que es negocia La pressió popular generada a Europa ha permès diu Josep M Terricabras en un article recent que els eurodiputats puguin fer una ullada a com avancen les negociacions Els diputats poden tenir accés parcial al text només a dos capítols que han d escollir ells Per consultar los han de signar un document de confidencialitat i comprometre s a no revelar res del contingut i tenen dues hores per llegir los i prendre notes Dues hores 54 pàgines si no s és una persona familiaritzada amb els temes

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/el-ttip-atac-a-la-democracia/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive

  • Viure en família segons el compte corrent - Coordinadora d'ONG Solidàries
    Contacte Inici Sala de premsa Actes Webmail Qui som D on venim Funcionament Organigrama Què fem Dia Escolar de la No Violència i la Pau Pobresa Zero Setmana pels Drets Humans Memòries d Activitats Jornades Anuals Eines Com crear una ONG Borsa de treball i voluntariat Millorem els nostres projectes Formulari per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió Viure en família segons el compte corrent Viure en família segons el compte corrent PER MÒNICA CALDAS La Llei d Estrangeria i les diferències econòmiques accentuen les discriminacions de la població d origen immigrat Fa tres anys que l Anna se n va anar a viure a un país de Llatinoamèrica Allà va conèixer en Juan qui des de fa un any és el seu marit Fa uns dies que la parella ha tornat a Catalunya plena de projectes però malauradament les coses no han anat com esperaven Han experimentat en la seva pròpia pell la incoherència de la normativa d estrangeria per a què en Juan pugui obtenir una autorització de residència com a marit de l Anna l Administració li exigeix a aquesta que acrediti que disposa de mitjans econòmics suficients per a mantenir lo L Anna és catalana i té nacionalitat espanyola però el seu marit no Per estar junts i començar la seva vida familiar a Espanya l Anna ha d aconseguir una feina o tenir més de 5 000 euros al banc En Juan no pot buscar feina perquè no té autorització de residència i no podrà tenir una autorització de residència fins que ell o l Anna treballin El mateix li passa a en Mahmadou un nen gambià de 9 anys que va ingressar legalment al país per a retrobar se amb el seu pare de nacionalitat espanyola Tampoc pot obtenir l autorització de residència perquè amb el subsidi d atur que cobra el seu pare no n hi ha prou L Administració també els exigeix mitjans econòmics per tal que el nen pugui viure amb el seu pare a Espanya Aquestes històries no són excepcionals i posen de manifest la problemàtica que pateixen molts ciutadans espanyols que no poden viure al seu propi país amb els seus cònjuges o fills simplement perquè aquests no tenen nacionalitat espanyola ni comunitària Resulta increïble però és cert i està passant Tota aquesta situació es va iniciar el 2012 quan el govern va introduir uns criteris d interpretació molt restrictius per regular la residència dels ciutadans comunitaris A partir d aleshores tot comunitari que vulgués residir a Espanya havia d acreditar disposar de mitjans econòmics per a la seva manutenció i la de la seva família així com d una assegurança privada per tal de no esdevenir una càrrega per als serveis socials de l Estat Fins aquí aquestes mesures poden semblar justificables És lògic que si un ciutadà alemany o francès vulgui residir a Espanya amb la seva família se li exigeixi acreditar que té una feina o mitjans per a poder fer

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/viure-en-familia-segons-el-compte-corrent/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive

  • Contra la tortura - Coordinadora d'ONG Solidàries
    a les dones migrants Lampedusa i altres vergonyes La tortura a Espanya el 2012 La tortura a l Estat Espanyol el 2011 Articles del 2011 Agenda Contacte Inici Sala de premsa Actes Webmail Qui som D on venim Funcionament Organigrama Què fem Dia Escolar de la No Violència i la Pau Pobresa Zero Setmana pels Drets Humans Memòries d Activitats Jornades Anuals Eines Com crear una ONG Borsa de treball i voluntariat Millorem els nostres projectes Formulari per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió Contra la tortura Contra la tortura PER XAVIER MERINO I SERRA El 26 de juny és el Dia Internacional de les Nacions Unides en suport de les víctimes de la Tortura S acosta el 26 de juny Dia Internacional de les Nacions Unides en Suport de les Víctimes de la Tortura instituït per l ONU el 12 de desembre de 1997 Aquest organisme en la seva Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels inhumans o degradants en fa aquesta definició Als efectes d aquesta Convenció amb el terme tortura s entendrà tot acte pel qual s infligeixi intencionadament a una persona dolors o sofriments greus ja siguin físics o mentals amb la finalitat d obtenir ne o d una tercera persona informació o una confessió de castigar la per un acte que hagi comès o que se sospiti que ha comès o d intimidar o coaccionar aquesta persona o altres o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació quan els esmentats dolors o sofriments siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l exercici de funcions públiques a instigació seva o amb el seu consentiment o aquiescència El filòsof búlgar Tzvetan Todorov diu que la tortura és una cosa vergonyosa però encara és pitjor si es converteix en la política oficial d una democràcia És una contradicció i és inacceptable Tot i que és difícil almenys al nostre país que la tortura es converteixi en política oficial sí que es té la impressió que com a mínim és tolerada Fa uns mesos vam veure el documental Ciutat Morta a TV3 Quina altra impressió se n pot treure Passa molt sovint o potser sempre que quan algun agent policial és condemnat per haver torturat o maltractat greument alguna persona detinguda no sol complir la pena i al cap de poc temps és indultat Estic convençut que la immensa majoria de policies són responsables tenen ètica i no maltracten ni torturen però uns pocs agents que sí que ho facin poden desprestigiar la resta de companyes i companys L informe anual de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura organisme en què participen Justícia i Pau i ACAT Acció dels Cristians per a l Abolició de la Tortura corresponent a l any 2014 encara no s ha publicat Al de l any 2013 es recullen 252 situacions en què es produïren agressions tortures o maltractaments a un total de 527 persones La majoria

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/contra-la-tortura/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive

  • Catalans que no poden votar - Coordinadora d'ONG Solidàries
    Webmail Qui som D on venim Funcionament Organigrama Què fem Dia Escolar de la No Violència i la Pau Pobresa Zero Setmana pels Drets Humans Memòries d Activitats Jornades Anuals Eines Com crear una ONG Borsa de treball i voluntariat Millorem els nostres projectes Formulari per a redacció de projectes Actualitat Opinió Agenda Contacte Inici Actualitat Opinió Catalans que no poden votar Catalans que no poden votar PER LLUÍS PUIGDEMONT El passat 24 de maig els catalans i les catalanes van votar a les eleccions municipals per decidir el futur del seu país Bé no tots i totes doncs més d un 25 una xifra major en molts municipis es van quedar fora del joc democràtic Falten pocs dies per a les eleccions municipals Ja coneixem els noms dels alcaldables i de la resta d aspirants de les llistes municipals i fins i tot han tret el cap les famoses llistes fantasma Hem d esperar que una bona part de les persones que es presenten per a ser alcaldes o regidors es ho facin per dur a terme el programa electoral promès I que ho facin amb la voluntat de fer del seu poble o ciutat un bon lloc per a viure i treballar N hi haurà també que tenen com a objectiu fer valdre i representar la veu minoritària del seu electorat moltes vegades callada o menystinguda pels partits més majoritaris Però malauradament també hi haurà alguns candidats es que utilitzaran un missatge molt sorollós i amb molt d espai als mitjans de comunicació adreçat a atacar una part de la població el 15 i a culpar la de tots els mals I ho fan sabent que aquest 15 de la població veïns i veïnes nostres d origen estranger no es poden defensar perquè no tenen dret a vot i estan exclosos de la gran festa de la democràcia Hi ha certs discursos rancis i amb olor a naftalina que no han variat gens tot i que els moviments migratoris ja no ens són gens estranys i tot i que la convivència amb gent procedent de qualsevol part del món és un fet ben habitual a Catalunya És un discurs que arrenca en una mirada curta i sense matisos que alimenta ideologies polítiques i els seus corresponents partits polítics amb una postura inamovible sobre el Dret a Vot d aquesta part de la ciutadania sense veu ni vot Malgrat que moltes d aquestes persones sense dret a papereta porten molt de temps al municipi empadronades utilitzant els serveis pagant tots els impostos directament o indirecta etc seguim sense deixar los participar amb tota normalitat de la vida cultural social esportiva i els convertim en uns mers ciutadans que es miren la vida sense poder implicar s hi Són ciutadans del municipi on resideixen Però no podran votar No podran escollir qui vol que els governi no podran triar quina és la política que li pot semblar millor per a ells els seus fills i els seus veïns i amics

    Original URL path: http://www.solidaries.org/actualitat/opinio/catalans-que-no-poden-votar/ (2016-01-08)
    Open archived version from archive